Quan un veí de Porrera em va dir que el forner es jubilava i que no hi havia ningú que volgués agafar el seu relleu. Mai havia fet de forner, però era un món que sempre m’havia interessat i vaig pensar que podia ser una bona oportunitat per a engegar un projecte propi vinculat al poble. Vaig començar estudiant pel meu compte i fent proves a casa fins que vaig tenir clar que volia dedicar-m’hi.
Aleshores vaig deixar la feina i vaig començar a treballar a l’OBRADOR, forn artesà de Prades, on el Marc Martí em va ensenyar l’art d’aquest ofici. Ara, gairebé quatre anys després d’aquell esmorzar al tros, ja puc aixecar les persianes del meu somni.
